Hola Macolins! Encara que ja han passat unes setmanes del partit de l'Ontinyent C.F., no ens havia donat temps a dir la nostra opinió sobre aquest encontre.
El diccionari de la llengua valenciana defineix robar com “ desposseir algú de les coses que li pertanyen, prendre-les-hi amb violència o amb engany “. Els vora mil seguidors de l’Ontinyent C.F que ens vam desplaçar a Alcorcón i la resta del poble pendents del partit a la televisió, ens vam sentir víctimes d’aquest tipus d’acte delictiu.
El dia 20 de juny del 2010 , la ciutat d’Alcorcón parlava valencià. El nom d’Ontinyent repicava pels carrers amb els crits dels seguidors del nostre equip. Els ontinyentins estàvem allí i ens fèiem de notar.
Dues hores abans del començament de l’encontre, els seguidors de l’Ontinyent C.F. s’agrupàrem en l’entrada de l’estadi per a rebre i donar ànims als jugadors amb la força de les nostres veus (encara m’esborrone al recordar aquell moment).
El rellotge va marcar les huit, l’hora del moment tan esperat. Els primers quaranta cinc minuts foren nostres. L’eufòria ens arribà amb el gol de Fran Moreno i ens vam fer més forts amb el segon de Raul Muñoz. Però la sorpresa arribà després del descans: l’equip local va saltar al terreny de joc amb tres jugadors més...
Es va fer evident que el col·legiat, Fernando Lopez Acera, no tenia cap interès que l’Ontinyent guanyara. Així que es dedicà a utilitzar injustament els seus poders com a jutge arbitral, permeten així un empat amb l’equip local.
Amb el tercer gol de l’Alcorcón (jugada iniciada amb mans i un clar fora de joc) en el temps de descompte, els seguidors madrilenys envaïren el camp i el partit es suspengué durant vint minuts. Els Ontinyentins ens quedarem muts, gelats i indignats amb aquest injust i buscat gol. Desprès de l’altercat, quedava un minut i encara que tinguérem una oportunitat de gol, la sort no estava al nostre costat. Finalment va sonar el xiulet que marcava el final no sols del partit sinó d’un gran somni robat descaradament.
Des d’aquell dia la ciutat d’Ontinyent no s’ha callat. Ens hem manifestat per totes les vies possibles i hem aconseguit almenys que el col·legiat no siga ascendit. Jo per la meua part ja em senc orgullosa. L’Ontinyent C.F. ha rebut ànims i recolzament de molts clubs i de gent de tot arreu d’Espanya, cosa que no podem dir de la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana , que ni s’ha pronunciat.
El temps posa a cadascú en el seu lloc i tots tenim clar quin es el de l’Ontinyent C.F. Nosaltres no tenim maletins replets de diners però sí el sentiment, l’orgull i la passió de ser de l’Ontinyent C.F.
Aquest any serà el nostre. Ara més que mai, FEM FALTA TOTS!!
Per Inma Gisbert
Vídeo: Youtube MrFoxmulder12
0 COMENTARIS:
Publica un comentari a l'entrada